Per adquirir on-line les publicacions del Cercle i rebre els llibres mitjançant enviament postal a domicili, us podeu adreçar a: www.llibrerialacapona.cat I posar-vos en contacte amb: lacapona@llibrerialacapona.cat  |
Inici >
Llibres editats
XXI. - Història, urbanisme i arquitectura al voltant de la Rambla Vella de Tarragona
 | L'obra publicada, el número 21 de la col·lecció de monografies, és de l’arquitecte canongí Josep Llop i Tous. El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d’il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies, un valor assenyalat pel mateix autor en l’acte de presentació. L’estudi de Josep Llop s’interessava primer per l’església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial. A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l’autor explica l’itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum. "Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l' actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI. Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital. Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res. Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs. I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles.Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques. I sí, efectivament, va ser possible. Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament. El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria. De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment. Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària. I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció. Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla." |
XX . - Les dones als orígens de Torreforta
 Taula de continguts 1. Introducció [Coral Cuadrada Majó, Esther Gutiérrez Escoda] 2. El naixement i evolució de Torreforta [Esther Gutiérrez Escoda] 3. La parròquia de Torreforta [Anna Moya] 4. Educació i vida quotidiana [M. Pau Granados] 5. Les dones de Torreforta: la sostenibiltat de la vida [Coral Cuadrada] 6. Dones en lluita: el barri i les fàbriques [Joana Badia Rion, Celia Camps Pérez, Laia Estrada Cañón, Elisabeth Sánchez Legaz] 7. Ïndex sistemàtic [En fitxer adjunt] | "[...] en la redacció del llibre que teniu a les mans, resultat tangible de la investigació realitzada, hem volgut reconstruir la història del barri des de les experiències, narratives i memòria de les dones. Evidentment, sempre que ha estat possible, hem inclòs en la nostra redacció la sempre necessària història comparada, cosa que podeu palesar a bastament en la redacció d'alguns capítols del llibre. Ens hem adonat que encara queda molt per fer, que la història dels barris obrers a casa nostra (i, en general, a la península) és encara un terreny molt verge, mancat d'anàlisis i d'estudis amplis i aprofondits, com també ho són les parròquies obreres i de resistència. Hi ha elements més treballats que altres, en la nostra historiografia, i moltes vegades la perspectiva androcèntrica amaga realitats històriques rellevants, com foren el treball submergit femení o les lluites de les dones. De tota manera, i malgrat les dificultats [...] ens hem immers en un procés apassionant de recuperació històrica, treball etnogràfic i acció feminista que ens involucra, ens modela, ens forma i ens emociona. El llibre es compon de cinc capítols ben diferenciats, escrits per historiadores diferents, cadascuna des de la seva pròpia idiosincràsia i des del seu posicionament. Comença amb l'origen del barri a través de la immigració, construcció i urbanització; el segon capítol està dedicat a la parròquia; el tercer a l'educació de les dones i la vida quotidiana; el quart, al treball femení; i el cinquè i darrer, a les lluites i reivindicacions de les dones de Torreforta." De la Introducció. p. 28 |
| Fitxers adjunts:
Índex sistemàtic.pdf
XIX . - La Llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona
 En el fitxer adjunt: Pròleg de Josep Maria Muñoz i Lloret, director de l'Avenç. | 1. Preàmbul i justificació Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d'aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d'anys que van del 1968 a1 1980, hauria d'ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari. En canvi, fer-ne un resum, encara que només sigui atenent-nos als trets més significatius, i lligar-lo amb el paper que li va tocar de fer en el món cultural tarragoní a la Llibreria de la Rambla no és pas gens fàcil. En tot cas, no ha és vist des de dins, perquè ens pot faltar perspectiva, encara que ens hi ajudi molt la lectura de la relació d'actes i de la literatura que ha anat generant en la memorialística. Potser no caldria, doncs, cap més explicació ni justificació, si no fos que creiem que ja és hora que surtin de l'oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d'un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s'aporten en aquest treball no deixa d'ésser més que l'indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, dit sigui de passada, és un bon moment, com sempre ha d'ésser, per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d'una vegada a la llum les traces que restin, per migrades que siguin, de la vida social, cultural i política que, malgrat que ha fos de manera soterrada, era realment existent en aquells anys de foscor. Ens hem d'adonar que axó és part essencial del que hem convingut a dir-ne recuperació de la memòria històrica. Pensem-hi: llum a la foscor. Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria -o des de la llibreria- entre els anys 1968 i 1980 no són, no poden ser, el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Evidentment que no és així, perquè al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s'ajuntaven de manera activa per a l'objectiu comú d'assolir una practica cultural digna a la nostra ciutat, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors. Per tant, des d'aquest punt de vista, no és res més que un acte de justícia que sigui retornat a la ciutat el coneixement de quelcom que li pertany i que mai no ha deixat de ser seu, perquè forma part del patrimoni col·lectiu, que és com s'ha de considerar la historia, tractada amb respecte i sempre a l'abast De l'autor. p. 15 |
| Fitxers adjunts:
Muñoz i Lloret, Josep Maria -- Pròleg.pdf
XVIII. - La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona
 Güell Junkert, Manel. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Pròleg de Valentí Gual Vilà. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011. 258 p. : taules ; 24 cm.
Sumari
Pròleg
Justificació
I. Radiografia demogràfica del Camp de Tarragona (1801-1820)
II. Taula general de resultats
III. Creixement vegetatiu i fecunditat
IV. Albats, parts múltiples (PM) i fills de pares incònits
V. Les epidèmies
VI. La fam de 1812
VII. Conclusions
Fonts i bibliografia
Annexos
Índex sistemàtic
|
[...] El present projecte té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l'ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai - o al menys no hauria de mancar- en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d'una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada. [...]
[...] Ens despertà l'interès per la demografia durant el període napoleònic un text penjat a la xarxa del professor E. CANALES. De fet, el nostre treball obeeix a la necessitat de respondre algunes de les incògnites que plantejava, ratificant o desmentint alguns del principals trets que presenta la demografia en l'episodi napoleònic. [...] Fa un recull bibliogràfic exhaustiu que li permet asseverar que "las puntas de mortalidad durante la guerra tienden a concentrarse en 1809 y 1812" . Efectivament, recalca que en el 1809 s'ajuntaren un seguit de circumstàncies i factors que van fer d'aquell any el més terrible de tots: la invasió de les tropes franceses; la pèrdua de les collites; la destrucció de les propietats; les confiscacions; les fugides massives de població; a més,és clar, de l'esclat d'una epidèmia de febres tifoides que va trobar el seu marc ideal enmig d'un país potes amunt, amb grans concentracions i dispersions de refugiats a causa del ritme boig i cruel dels esdeveniments bèl·lics. També destacà la importància de la mala anyada, 1812, coneguda com l'any de la fam, un any que a Madrid fou catastròfic, i que a Catalunya comportà una nova crisi demogràfica "aunque probablemente de una intensidad en términos generales algo menor que la de 1809". [...]
[...] La recollida de dades s'ha basat, doncs, en un recompte exahustiu dels registres de baptismes, de matrimonis i d'òbits del període 1801-1820. La Guerra del Francès s'inicià el 1808 i acabà el 1814, i cal comptar amb un espai d'alguns anys [...] per poder contrastar les dinàmiques demogràfiques abans, durant i esprés del fenomen estudiat. [...]
[...] Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels "horrors de la guerra", ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n'ha patit d'altres. Les "misèries" de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d'Història Militar, derivada de la "New Military History" nord-americana, en la qual s'han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d''efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l'impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. Es per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d'un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l'oblit i donar-los a conèixer en el context històric. [...]
Paràgrafs del capítol "Justificació" de l'autor p. 11-15
Nota: L'adreça de la xarxa a què es fa referènciá en el text és:
|
XVII. - El Club de joves (1965-1976) : El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona
 Rovira i Gómez, Salvador-J. El Club de joves (1965-1976). El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona. Pròleg de Josep Gil i Ribas. Tarragona : Cercle d'estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2010. 165 p. : il. ; 24 cm.
Sumari
Pròleg
Introducció
I. La Tarragona del Club de Joves (1965-1976) Demografia Evolució urbana Activitats econòmiques Societat i cultura Esdeveniments diversos Aspectes polítics
II. El Club de Joves Els antecedents La fundació Els Club abans dels estatuts Els estatuts El local social Administració del club Els socis Les seccions Els concursos literaris Les setmanes del Club de Joves Activitats realitzades fora del local social La celebració del 5è aniversari Altres activitats El Club com a centre d’acollida Les delegacions del Club de Joves
A tall de cloenda
Bibliografia
Apèndix documental Els estatuts del Club de Joves Relació alfabètica dels socis del Club de Joves
Annex fotogràfic
|
El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren. Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre. Han pogut ser redactades gràcies a la recuperació de part de la documentació generada per l’entitat en el decurs de la seva existència a la qual s’ha afegit el material aportat pels que foren socis en resposta a la crida que, el maig de 2009, els feren els promotors de la idea de recobrar la memòria de l’entitat, així com un bon grapat d’entrevistes fetes als antics socis i a persones que hi estiugueren vinculades. Tots aquests papers, per voluntat dels propietaris, han estat dipositats a l'ARxiu Històric de la Ciutat de Tarragona afi i efecte que restin a disposició dels investigadors i de les generacions futures.[…] El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts:I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis. [Salvador-J. Rovira i Gómez. Introducció] |
XVI. De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982
. Duch i Plana, Montserrat ; Ferré Baldrich, Meritxell (2009). De súbdites a ciutadanes : dones a Tarragona, 1939-1982. Pròleg a càrrec de Mary Nash. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona : Servei d'Arxiu i Documentació Municipal.
278 p. : il. ; 24 cm
ISBN 978-84-935108-3-1
Taula de continguts
Pròleg Cau de llunes 1. Paraules no dites
2. Més enllà del silenci 3. El segon sexe 4. Quanta, quanta guerra 5. La mística de la feminitat 6. Feliçment, jo sóc una dona 7. Les altres catalanes 8. Una cambra propia 9. L'hora violeta 10. El maig de les dones Donasses Bibliografia Índex sistemàtic |
Els grups subalterns sempre han hagut d'afrontar la vertebració del poder en les seves múltiples manifestacions, des del poder discriminatori de l'Estat, de les institucions o de les elits socials fins a la capil·laritat dels petits poders de coacció diària. Al llarg de la història, les dones han empès camins molt diversos de resistència, afirmació i apoderament enfront del poder de la jerarquia patriarcal i de les discriminacions. Com a col·lectiu històricament allunyat de l'exercici del poder formal, sovint la seva lluita i la seva capacitat han quedat silenciades. Sovint , també, les seves manifestacions de resistència i de respostes individuals i col·lectives no han encaixat en les formes que la historiografia clàssica havia establert com a cànons d'actuació. Per tant les dones quedaren relegades als espais marginals de la història o a la invisibilitat - pel que fa a la seva empemta històrica - que anul·laven el seu reconeixement com a subjectes històrics. [...]
[...] Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències - moltes de les quals tarragonines, d'altres nouvingudes -. El text visibilitza l'experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s'isnpiren en obres literàries o filosòfiques de referència. [...]
[...] El llibre s'inicia amb una reflexió metodològica a l'entorn de la història oral, la memòria històrica i la seva conversió en paraula en clau de codis en femení, però en un univers biogràfic marcat per la classe social, la procedència, la cultura el posicionament polític i social. En un afany de contribuir a la recreació de la subjectivitat femenina i d'una genealogia de les dones, teixeix un itinerari plural que interroga el silenci respecte a les dones i ens trasllada les seves veus corals i el seu testimoniatge en una narrativa que imbrica els processos d'agència, mobilització i vida de generacions de dones a Tarragona en els distints espais socials, culturals i polítics de l'època. [...]
[...] L’inici de la construcció d’un nou contracte social de gènere basat en la democràcia paritària s’examina a la llum del testimoni de les tres primeres regidores en la història de l’Ajuntament de Tarragona i de la seva tasca. En un exercici final que aporta una breu autobiografia de les entrevistades, el llibre conclou amb una biografia col·lectiva que retrata el perfil de les tres generacions de dones a Tarragona. Aquest esforç col·lectiu ens ubica en la seva dimensió personal i en el context social.
El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragonma a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.
Extret del pròleg de Mary Nash Universitat de Barcelona |
XV. L'anarquisme a Tarragona 1917-1924. Formós Plaja i Carme Paredes
 Soriano Jiménez, Ignacio Clemente (2008). L'anarquisme a Tarragona 1917-1924 : Formós Plaja i Carme Paredes. [Pròleg de Lily Litvak]. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona. (Publicacions del Cercle ; 15)
275 p. : il. ; 24 cm.
ISBN 978-84-935108-2-4
Taula de continguts Pròleg Introducció 1. Formós Plaja i Carme Paredes. Matrimoni 2. Tarragona. Panorama sindical anterior a 1917 2.1 Ambient sindical. Moviment anarcosindicalista 2.2 Panorama propagandístic llibertari
3. Els inicis cenetistes. 1917 3.1 Repercussions familiars
4. Premsa, propaganda i organització al Camp. 1918 4.1 La premsa anarquista: Acracia 4.2 Propaganda i organització: FNOA
5. La impremta Gutenberg i l'obra editorial. 1919 5.1 La premsa: Fructidor, 1a. època. El grup de treball 5.2 Els ecos de Barcelona
6. Els temps romàntics. Organització provincial. 1920 6.1 Labor editorial: Fructidor, 2a època. Els fullets 6.2 El Centre d'Estudis Socials (CES) 6.3 Expansió sindical i anarquista 6.4 Propaganda i presó
7. Els temps difícils. Repressió i desastre. 1921. 7.1 El diari Los Galeotes i la fi de Gutenberg 7.2 Desorganització sindical. Missió humana i revolucionaria del sindicat
8. Reorganització sindical. L'AIT. Editorial Acracia. 1922 8.1 Acracia. Primera editorial de la família Plaja-Paredes 8.2 Confluencia editorial nacional
9. La família completa. 1923. Cap a Barcelona. 1924 9.1 Obra propagandística: Acracia, 2a època 9.2 Cap a Barcelona
10.Apunts de l'etapa tarragonina
11. Editorial Vértice i el llarg exili
Annexos Manifest de la Federació Local de Tarragona, juliol de 1920
Bibliografia Índex onomàstic
Índex editorial
|
[...] L'historiador Ignacio C. Soriano Jiménez va triar la família d'impressors anarquista formada per Formós Plaja i Carme Paredes com a eix de la seva tesi, amb què es va doctorar a la Universitat de Salamanca l'any 2002. Ara, d'aquell treball es publica el llibre L'anarquisme a Tarragona (1917-1924) Formós Plaja i Carme Paredes, que se centra en l'etapa tarragonina d'aquesta parella. A la seva impremta, de l'actual Baixada del Toro, editaven periòdics i fullets que distribuïen arreu de l'Estat amb la voluntat de desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars.
[...] Extret de la crònica de Maria J. Ramos sobre la presentació del llibre, publicada al diari El Punt el dia 1 de juliol de 2008
[...] El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a Tarragona, no només mitjançant l’organització sindical de la CNT, sinó també des de l’àmbit cultural amb la creació de grups de teatre, corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi de l’esperanto, les escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i la prostitució, etc… En aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i Carme Paredes desenvoluparà una gran activitat entre 1918 i 1923 editant diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, així com els fulletons que els acompanyaven, publicacions que des de Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat, però també a la que . Tot plegat amb una funció educadora: el sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores econòmiques sinó també per a desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars. [...] Extret de la notícia de la presentació, publicada a la web de la Confederació General del Treball de Catalunya el dia 27 de juny de 2008 El gruix d'aquest text forma part d'un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l'atracció que ens produïen les obres de l'editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l'arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d'aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d'aquestes va aparéixer l'etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra. [...] Extret de la introducció a càrrec de l'autor del llibre, Ignacio Clemente Soriano Jiménez Al llarg de la meva vida he tingut la sort de conèixer molta gent interessant i inspiradora. Però si em preguntessin qui és la persona més inobidable que he conegut en tota la meva vida, aquella que m'ha impressionat i que m'ha influït més en la manera de pensar, diria immediatamentr, sense dubtar-ho gens, que ha estat Formós Plaja. El vaig conèixer allà als anys setanta. Jo estava buscant una revista espanyola de finals del segle XIX, que m'interessava consultar per a la tesi doctoral que preparava. Ni la meva tesi ni la revista tenien res a veure amb l'anarquisme. Poc abans de sortir cap a Mèxic en un viatge llampec que feia des de Califòrnia per a visitar la meva família, un amic espanyol em va comentar que a Ciutat de Mèxic vivia un català, refugiat de la Guerra Civil, que tenia una col·lecció de llibres i publicacions important, que abastava el període que jo estudiava, i que podria ser que tingués informació sobre el que estava buscant. En visitar aquell pis humil en un barri proletari del centre de la ciutat, poc esperava trobar-me amb una persona que hauria de ser tan determinant en la meva manera de pensar i de sentir, i que orientaria els meus interessos i investigacions de manera tan definitiva. Vaig trucar a la porta i va sortir a obrir-me un home de baixa estautura, prim, que somrient cordialment em va fer passar; era Formós Plaja. [...] Extret del pròleg La persona més inoblidable que he conegut de Lily Litvak |
XIV. La fundació de Tarragona en la historiografia
 Recasens i Comes, Josep Maria (2007). La fundació de Tarragona en la historiografia. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.
246 p. : il. ; 24 cm.
(Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona ; 14) ISBN 978-84-935108-1-7
|
[...] «El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l'esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l'antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia (editat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona) l'autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s'ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d'interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d'aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l'any 143 després del diluvi universal. [...]
[...] Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s'apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l'origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d'ennoblir la pàtria?», és pregunta Recasens.
Paràgrafs extrets de la crònica de Carina Filella sobre la presentació del llibre, publicada al diari El Punt el dia 24 de juliol de 2007 |
XIII. "La II República al Camp de Tarragona"
 304 p. : il. ; 24 cm.
(Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona ; 13)
|
[...] Aquest llibre, doncs, va en la direcció dels anhels d'una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d'obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre ...
Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX. [...]
Extret de la Introducció de Josep Sánchez Cervelló i de Jordi Piqué Padró. |
XII. "La repressió franquista a Tarragona"
 ISBN: 84-920912-9-0 402 pàgines PRÒLEG PREFACI SIGLES. ABREVIATURES I HEMEROTECA LA REPRESSIÓ FRANQUISTA. Antecedents a la Guerra Civil. La supressió dels partits polítics. Derogació de l'Estatut de Catalunya. Restabliment de la pena de mort. Centrada de I'exercit franquista a Tarragona. La construcció del nou regirn. Llei de responsabilitats polítiques. Decret de I'incautació de béns. Llei de la maconeria i del comunisme . Llei de la seguretat de l'Estat. Decret llei sobre el bandidatge i terrorisme. Un núvol negre sobre la capital. Les presons locals i el seu funcionament. Els jutjats militars. Esquema seguit als presoners processats. Els consells de guerra i les seves conseqüències. I PART La repressió <pura i dura> als ciutadans tarragonins (1939-1942). Personal civil empresonat sense consell de guerra. Personal civil ernpresonat i reclarnat pels jutjats rnilitars de fora de la provincia. Personal militar processat arnb consell de guerra. Militars. Guàrdies civils. Carrabiners. Cossos de Seguretat. Empleats de la Diputació. Empleats de I'Ajuntament. Classificació per sectors. Acolliment a la redempció de penes i indults. Redempció de la pena. Indults. Les depuracions. Personal depurat Empleats de la Diputació. Ernpleats de l'Ajuntarnent. Personal docent . II PART La situció dels catalans enfront del govern central i dels tarragonins en particular (1943-1947) L'Agrupación de Fuerzas Armadds de ia República Española y Ejército del Interior). Accions contra la suposada Seguretat de l'Estat. Els anomenats (maquis). Propaganda il.legal. Espionatge. L'alianza Democrática). Conclusions. BIBLIOGRAFIA ANNEXOS |
1-10 of 21