1. Preàmbul i justificació

 Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d'aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d'anys que van del 1968 a1 1980, hauria d'ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari.

 En canvi, fer-ne un resum, encara que només sigui atenent-nos als trets més significatius, i lligar-lo amb el paper que li va tocar de fer en el món cultural tarragoní a la Llibreria de la Rambla no és pas gens fàcil. En tot cas, no ha és vist des de dins, perquè ens pot faltar perspectiva, encara que ens hi ajudi molt la lectura de la relació d'actes i de la literatura que ha anat generant en la memorialística.

 Potser no caldria, doncs, cap més explicació ni justificació, si no fos que creiem que ja és hora que surtin de l'oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d'un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s'aporten en aquest treball no deixa d'ésser més que l'indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, dit sigui de passada, és un bon moment, com sempre ha d'ésser, per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d'una vegada a la llum les traces que restin, per migrades que siguin, de la vida social, cultural i política que, malgrat que ha fos de manera soterrada, era realment existent en aquells anys de foscor. Ens hem d'adonar que axó és part essencial del que hem convingut a dir-ne recuperació de la memòria històrica. Pensem-hi: llum a la foscor.

 Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria -o des de la llibreria- entre els anys 1968 i 1980 no són, no poden ser, el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Evidentment que no és així, perquè al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s'ajuntaven de manera activa per a l'objectiu comú d'assolir una practica cultural digna a la nostra ciutat, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors. Per tant, des d'aquest punt de vista, no és res més que un acte de justícia que sigui retornat a la ciutat el coneixement de quelcom que li pertany i que mai no ha deixat de ser seu, perquè forma part del patrimoni col·lectiu, que és com s'ha de considerar la historia, tractada amb respecte i sempre a l'abast

De l'autor. p. 15