Duch i Plana, Montserrat ; Ferré Baldrich, Meritxell (2009). De súbdites a ciutadanes : dones a Tarragona, 1939-1982. Pròleg a càrrec de Mary Nash. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona : Servei d'Arxiu i Documentació Municipal.
278 p. : il. ; 24 cm
ISBN 978-84-935108-3-1
Taula de continguts
Pròleg Cau de llunes 1. Paraules no dites
2. Més enllà del silenci 3. El segon sexe 4. Quanta, quanta guerra 5. La mística de la feminitat 6. Feliçment, jo sóc una dona 7. Les altres catalanes 8. Una cambra propia 9. L'hora violeta 10. El maig de les dones Donasses Bibliografia Índex sistemàtic |
Els grups subalterns sempre han hagut d'afrontar la vertebració del poder en les seves múltiples manifestacions, des del poder discriminatori de l'Estat, de les institucions o de les elits socials fins a la capil·laritat dels petits poders de coacció diària. Al llarg de la història, les dones han empès camins molt diversos de resistència, afirmació i apoderament enfront del poder de la jerarquia patriarcal i de les discriminacions. Com a col·lectiu històricament allunyat de l'exercici del poder formal, sovint la seva lluita i la seva capacitat han quedat silenciades. Sovint , també, les seves manifestacions de resistència i de respostes individuals i col·lectives no han encaixat en les formes que la historiografia clàssica havia establert com a cànons d'actuació. Per tant les dones quedaren relegades als espais marginals de la història o a la invisibilitat - pel que fa a la seva empemta històrica - que anul·laven el seu reconeixement com a subjectes històrics. [...]
[...] Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències - moltes de les quals tarragonines, d'altres nouvingudes -. El text visibilitza l'experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s'isnpiren en obres literàries o filosòfiques de referència. [...]
[...] El llibre s'inicia amb una reflexió metodològica a l'entorn de la història oral, la memòria històrica i la seva conversió en paraula en clau de codis en femení, però en un univers biogràfic marcat per la classe social, la procedència, la cultura el posicionament polític i social. En un afany de contribuir a la recreació de la subjectivitat femenina i d'una genealogia de les dones, teixeix un itinerari plural que interroga el silenci respecte a les dones i ens trasllada les seves veus corals i el seu testimoniatge en una narrativa que imbrica els processos d'agència, mobilització i vida de generacions de dones a Tarragona en els distints espais socials, culturals i polítics de l'època. [...]
[...] L’inici de la construcció d’un nou contracte social de gènere basat en la democràcia paritària s’examina a la llum del testimoni de les tres primeres regidores en la història de l’Ajuntament de Tarragona i de la seva tasca. En un exercici final que aporta una breu autobiografia de les entrevistades, el llibre conclou amb una biografia col·lectiva que retrata el perfil de les tres generacions de dones a Tarragona. Aquest esforç col·lectiu ens ubica en la seva dimensió personal i en el context social.
El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragonma a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.
Extret del pròleg de Mary Nash Universitat de Barcelona |
Inici > Llibres editats >