 Güell Junkert, Manel. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Pròleg de Valentí Gual Vilà. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011. 258 p. : taules ; 24 cm.
Sumari
Pròleg
Justificació
I. Radiografia demogràfica del Camp de Tarragona (1801-1820)
II. Taula general de resultats
III. Creixement vegetatiu i fecunditat
IV. Albats, parts múltiples (PM) i fills de pares incònits
V. Les epidèmies
VI. La fam de 1812
VII. Conclusions
Fonts i bibliografia
Annexos
Índex sistemàtic
|
[...] El present projecte té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l'ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai - o al menys no hauria de mancar- en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d'una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada. [...]
[...] Ens despertà l'interès per la demografia durant el període napoleònic un text penjat a la xarxa del professor E. CANALES. De fet, el nostre treball obeeix a la necessitat de respondre algunes de les incògnites que plantejava, ratificant o desmentint alguns del principals trets que presenta la demografia en l'episodi napoleònic. [...] Fa un recull bibliogràfic exhaustiu que li permet asseverar que "las puntas de mortalidad durante la guerra tienden a concentrarse en 1809 y 1812" . Efectivament, recalca que en el 1809 s'ajuntaren un seguit de circumstàncies i factors que van fer d'aquell any el més terrible de tots: la invasió de les tropes franceses; la pèrdua de les collites; la destrucció de les propietats; les confiscacions; les fugides massives de població; a més,és clar, de l'esclat d'una epidèmia de febres tifoides que va trobar el seu marc ideal enmig d'un país potes amunt, amb grans concentracions i dispersions de refugiats a causa del ritme boig i cruel dels esdeveniments bèl·lics. També destacà la importància de la mala anyada, 1812, coneguda com l'any de la fam, un any que a Madrid fou catastròfic, i que a Catalunya comportà una nova crisi demogràfica "aunque probablemente de una intensidad en términos generales algo menor que la de 1809". [...]
[...] La recollida de dades s'ha basat, doncs, en un recompte exahustiu dels registres de baptismes, de matrimonis i d'òbits del període 1801-1820. La Guerra del Francès s'inicià el 1808 i acabà el 1814, i cal comptar amb un espai d'alguns anys [...] per poder contrastar les dinàmiques demogràfiques abans, durant i esprés del fenomen estudiat. [...]
[...] Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels "horrors de la guerra", ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n'ha patit d'altres. Les "misèries" de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d'Història Militar, derivada de la "New Military History" nord-americana, en la qual s'han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d''efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l'impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. Es per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d'un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l'oblit i donar-los a conèixer en el context històric. [...]
Paràgrafs del capítol "Justificació" de l'autor p. 11-15
Nota: L'adreça de la xarxa a què es fa referènciá en el text és:
|
Inici > Llibres editats >