El número 50 de la revista Kesse va ser presentat el dijous dia 14 de febrer a la Cambra de Comerç de Tarragona. A partir d’aquest número la revista passarà a ser digital, sense que això sigui impediment perquè es puguin fer edicions en paper d’articles especialment interessants.  Es dona la coincidència que el primer número de la revista estava datat el març de 1989; són així 50 números i 30 anys d’existència. Kesse s’ha mantingut com una revista d’estudis locals, multidisciplinar i divulgativa. Al llarg d’aquest temps s’han publicat 272 articles de gairebé 220 autors diferents.

En el número 50 s’inclouen els articles de Marc Dalmau Vinyals El camí de les ànimes de l’Argilaga; el de Carlos Moruno, Guillem Oliver i les millores urbanístiques de Tarragona durant la postguerra del Francès (1814-1820); el de Ginés Puente Pérez, Entre dues riberes L’emigració del Camp de Tarragona a Llatinoamèrica 1778-1833; Josep Recasens Llort ha escrit Refugiats estrangers a la postguerra tancats a la presó de Tarragona i traslladats a camps de concentració; Fernando Arrechea Rivas aporta l’article Josep Elias Juncosa Un apòstol tarragoní de l’esport i l’olimpisme; Alfred Redondo Penas, un que porta per títol Batalló Infantil (1911-2011) Record als defensors de Tarragona de 1811; Jaume Renyer Alimbau, El cas Dalmau. Corrupció institucional a Tarragona durant el franquisme; i, finalment Josep Estivill fa una ressenya del llibre d’Isaac López, Historia de los cines tarraconenses.

Més de 150 persones es van aplegar el vespre del dimecres dia 31 de maig  a la sala d'actes de la Casa Generalitat a Tarragona en la presentació del llibre sobre la vida i les idees de Francesc Xammar, elaborat per Ricard Lahoz i Enric Garcia-Jardí, periodistes del FET a Tarragona. 

Alba Cartanyà escriu la crònica d'un acte emotiu que va voler ser un reconeixement al jesuïta de La Floresta que sempre està al costat dels més necessitats: L'article es titula Quan la perifèria esconverteix en el centre i està penjat a la web la revista FET a Tarragona 

Us convidem a la presentació del llibre  Francesc Xammar i Vidal : Dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona escrit per Ricard Lahoz i Enric García Jardí, ambdós periodistes de la revista Fet a Tarragona.

 L’edició és el número 22 de la col·lecció Publicacions del Cercle. La presentació anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i tindrà lloc el proper dimecres dia 30 de maig, a les 19.30 h a la Sala d’Actes dels Serveis Territorials de Cultura, carrer Major 14, Tarragona.

 L’obra està dividida en tres grans apartats i s’inicia amb un pòrtic del gran Jordi Tiñena.  ‘Vida’, una aproximació biogràfica al personatge; ‘Reflexions’, una radiografia del món actual des de la seva perspectiva; i ‘Testimonis’, una recull de mirades externes, sinceres i properes.

 Trobareu extractes de l’article d’Enric Garcia Jardí  sobre Francesc Xammar premiat amb un accèssit del premi Josep M. Gort d’assaig breu al post de la blog TGN & BPT :Cultura i patrimonis

     El proper 15 d'octubre de 2016 se celebrarà al castell de Masricart de la Canonja la V Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la CCEPC, El Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví serà l'amfitrió.

    Arqueologia i món local és el títol de la taula rodona amb la qual començarà la trobada. Hi intervindran Maria Adserias, arqueòloga territorial del Departament de Cultura a Tarragona; Samuel Burguete, de la Secció d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Vallencs, i Jaume Massó, arqueòleg i historiador. La moderació anirà a càrrec de Francesc Roig, president del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví. Seguidament, la Palmira Saladié Ballester, investigadora de l'Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili, donarà la conferència L'arqueologia prehistòrica al "Barranc de la Boella.

  L'activitat següent serà una taula d'experiències, pensada per a presentar 5 experiències de centres d'estudis i arqueologia en el seu àmbit territorial més directe d'actuació. Els centres que hi participen són el Centre d'Estudis del Gaià, sobre els castells del Gaià; l'Institut d'Estudis Vallencs, amb la revisió i reconstrucció de l'excavació del jaciment ibèric del Vilar de 1984; el Centre d'Estudis Alcoverencs, amb el seu paper en el coneixement i la difusió de l'arqueologia local; el Centre d'Estudis Comarcals de la Conca de Barberà, amb el compromís amb el territori de la recerca arqueològica i compromís; i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, amb la digitalització del seu Butlletí i la seva incorporació a RACO.

     A més, també hi haurà un espai reservat per tal que les entitats que vulguin compartir projectes nous hi puguin dedicar uns minuts (els centres que hi estiguin interessats ho hauran de comunicar prèviament a l'organització). La trobada es tancarà amb una visita guiada al jaciment del Barranc de la Boella, a càrrec de Josep Vallverdú, investigador de l'IPHES de la Universitat Rovira i Virgili.

Trobareu el programa complet de la trobada a l'enllaç http://www.irmu.org/news/1894.

      La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC)  i el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona (CEHSGO) han signat un conveni de col·laboració per editar un llibre sobre la història de l’urbanisme i l’arquitectura a la Rambla Vella i el seu entorn.

       L’autor de l’obra és Josep Llop Tous, expresident de la delegació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha fet un interessant estudi de la primera rambla de la ciutat. Una via de gran importància com a nexe d’unió entre el nucli antic de la Part Alta romana i, posteriorment, medieval, i l’Eixample urbà fora de les muralles, que es va començar a crear a finals del segle XVIII, al damunt del que havia estat el Fòrum de la Colònia i la gran urbs de Tàrraco, que arribava fins al mar i el Port.

        Protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, la Rambla Vella ha estat testimoni directe de la història contemporània de Tarragona. L’autor del llibre fa un recorregut detallat pel passat i pel present, amb una atenció especial als edificis emblemàtics que ara acull, i altres, com els convents, que va acollir en el seu moment.

Com cada any, l’Institut Ramon Muntaner convoca els centres d’estudis i tots els seus membres al Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local, que aquest 2016 ja arriba a la seva dotzena edició.

Com en les trobades anteriors, la seu del Recercat coincideix amb la Capital de la Cultura Catalana, que enguany és la ciutat de Vic. Així doncs, la capital d’Osona, els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig, hostatjarà tota mena d’actes al voltant de la cultura i la recerca local dels territoris de parla catalana, sent la fira dels centres d’estudis la principal d’aquestes activitats. La fira, que té com a objectiu mostrar a tots els visitants la tasca d’aquests centres, es podrà visitar dissabte tot el dia i diumenge al matí a la plaça dels Sants Màrtirs, en una carpa en què també es realitzaran altres activitats.

Més informació a la web de l'Institut Ramon Muntaner

     A partir d’enguany, la col·lecció Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona (CEHSGO) quedarà recollida en edició digital, gràcies a l’acord amb Publicacions de laUniversitat Rovira i Virgili.  

     Els llibres es poden trobar ja a la Llibreria digital Unebook, un portal on participa el segell editorial de la Publicacions URV i que comercialitza totes les obres que publiquen les editorials universitàries: llibres científics, de divulgació, traduccions, assajos, edicions crítiques, obres de referència, revistes científiques, actes de congressos, tesis doctorals i llibres de creació literària.

     A més els llibres estan disponibles a les plataformes Google Books i GoogleScholar. Amb la difusió a través d’aquests cercadors, la universitat projecta els títols editats pel Cercle en un dels arxius bibliogràfics més visitats de la xarxa.

     Els títols publicats aquest mes de febrer són els següents:

 - La II República al Camp de Tarragona, Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró (coords.)

- La fundació de Tarragona a la historiografia, Josep Maria Recasens i Comes

 - L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes, Ignacio Clemente Soriano Jiménez

 - De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982, Montserrat Duch Plana i Meritxell Ferré Baldrich (eds.)

 -  El Club de Joves (1965-1976): El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona, Salvador-J. Rovira i Gómez

- La crisi durant la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona, Manel Güell

- La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980), Ramon Marrugat Cuyàs

- Les dones als orígens de Torreforta, Coral Cuadrada Majó i Esther Gutiérrez Escoda (coord.)

El proper dissabte 17 d'octubre tindrà lloc al Museu Comarcal de Montblanc la IV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner, la CCEPC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 La trobada començarà amb una xerrada sobre Montblanc a la baixa edat mitjana, a càrrec de Jaume Felip Sánchez, i continuarà amb un balanç dels grups de treball endegats durant la trobada del 2013, la Roda d'Art i el projecte dels fets de 1714, amb una descripció del Fons Aparici a càrrec de Josep Fàbregas. Després de la presentació d'informació de l'Institut Ramon Muntaner i de la CCEPC, hi haurà un espai per a la presentació de projectes per part dels centres participants. L'acte es tancarà amb un dinar i una visita a l'església parroquial de Santa Maria la Major de Montblanc.

La inscripció té un cost de 15€ i haurà de fer-se a l'adreça electrònica merce@irmu.org o al tel. 977 40 17 57 abans del dia 15 d'octubre.

 Trobareu el programa complet de la trobada al document adjunt a aquesta notícia.