Els dies 27 i 28 d’abril de 2013 se celebrarà a Ripoll, Capital de la Cultura Catalana 2013, la novena edició del Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local, l’activitat anual més important de l’Institut Ramon Muntaner , en el transcurs de la qual també es durà a terme la XVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona, organitzada pel Patronat Francesc Eiximenis.

    Com en cada edició, el Recercat s’estructurarà al voltant de la fira dels centres d’estudis, que s’ubicarà en una carpa a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll i on el públic podrà veure diferents materials referents a l’activitat dels centres dels territoris de parla catalana i diferents exposicions, que també es trobaran en altres espais de Ripoll. A més de la fira i de les exposicions, el Recercat comptarà amb les presentacions “La farga: el valor d’una indústria al Ripollès i al Vallespir”, “Els secrets del Monestir de Ripoll: les descobertes realitzades en els darrers anys a través de les novetats bibliogràfiques” i “Els museus i les col·leccions rurals: interpretació del passat per a entendre la societat contemporània”.

    El dijous 28 de febrer, a les 19 h, a la sala d’actes de L’Arxiu, segona planta de M2, Espai Tabacalera, presentarem el llibre La Llibreria de la Rambla i l’alternativa cultural de Tarragona (1968-1980), de Ramon Marrugat, editat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona.

    Ramon Marrugat és el propietari de l'emblemàtica llibreria. En aquesta publicació explica el paper protagonista que va tenir l'establiment en el món cultural tarragoní durant el període, convuls i esperançador, de la dotzena d'anys que van del 1968 al 1980. La presentació anirà a càrrec de Josep M. Muñoz i Lloret, historiador i director de la revista L'Avenç.

     El dijous 21 de febrer, a les 19 h., a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès es presentarà el llibre Història, formació i usos de l’espai urbà medieval a Tarragona, segles XII-XIII de José Javier Guidi i Alberto Villuendas. La publicació és el resultat d’un dels projectes guanyadors del Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2010, patrocinats per Repsol.

     La presentació anirà a càrrec del Sr. Joaquín Ruiz de Arbulo, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i Subdirector de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

 “La ciutat de Tarragona va ser un dels espais urbans romans més rellevants i monumentals de la Península Ibèrica. Des del segle II a.C. fins al III d.C. la civitas es va dotar d’un potent sistema emmurallat, temples, grans edificis públics, estructures comercials, cases, suburbis, etc. Aquest paisatge urbà, notablement transformat en època visigoda (segles VI-VII d.C.) seria totalment abandonat amb la conquesta islàmica de principis del segle VIII d.C. Durant quatre segles Tarragona va romandre “al marge” dels poders d’al-Andalus i dels comtats cristians del nord, si bé s’intueix que va haver-hi un poblament al territori i diversos intents d’ocupació. Durant el segle XII el comtat de Barcelona, amb voluntat de restituir la Seu Metropolitana eclesiàstica, ocupa la ciutat, més específicament l’antiga acròpolis romana. El present treball analitza els principals trets que van caracteritzar la transformació de l’acròpolis romana en el primitiu nucli feudal de Tarragona, origen de la ciutat medieval. Un procés complex i fascinant en què els antics edificis i estructures d’origen romà van reviure per configurar un nou model de ciutat.”

La CCEPC, l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya organitzen per al proper 6 d’octubre la I Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, que se celebrarà a partir de dos quarts de deu del matí al castell d’Escornalbou.

 L'objectiu de la Trobada és ser un punt d'intercanvi d'experiències i de projectes, per tal que pugui esdevenir una plataforma conjunta d’activitats i de projecció en el territori. La Trobada està adreçada a centres d'estudis, entitats culturals i investigadors d'aquestes comarques.

    Segueixen les conferències que l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació Setge de Tarragona 1811 organitzen per recordar el setge, assalt i repressió que va patir la ciutat de mans dels francesos l’any 1811. El cicle de conferències dóna continuïtat les activitats que es van iniciar l’any passat, coincidint amb el 200 aniversari de l’assalt de les tropes napoleòniques a Tarragona. Fins ara han participat els doctors Antoni Jordà i Joan Menchon i Bes.

     Per al dia 14 de juny està prevista la que porta per títol Armament utilitzat per les tropes imperials a càrrec del sr. Francesc Pintado Simó, membre de Massena International Society. El dia  21 de juny serà el torn del Dr. Josep-Maria Sabaté Bosch, professor emèrit de la URV, amb la conferència L’Església de Tarragona el 1811.

Més informació a la web de l'AJuntament de Tarragona

     El dilluns 11 de juny es presenarà a la seu de l’ICAC (Plaça del Rovellat s/n) els materials grecs de la província de Tarragona. Són els resultats de la col·laboració de l'Institut amb el Centre Iberia Graeca. A les 11 hores hi ha la roda de premsa, i a les 12, la presentació del projecte.

Més informació a la web de l'ICAC

      La revista Kesse es va presentar ahir a la Biblioteca Pública de Tarragona en el marc dels actes del Recercat, la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, que aquest 2012 té lloc a Tarragona amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. De fet, el Cercle d’Estudis Guillem Oliver, conjuntament amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, són els dos centres d’estudis de la ciutat i estan molt implicats amb la celebració d’aquesta jornada.

       Jaume Llambrich és membre del consell editorial de la revista, ha estat l’encarregat de coordinar aquest dossier i aposta clarament per l’ús de les noves tecnologies: “quan Guttenberg va inventar la impremta segurament molta gent es va pensar que estava boig i que els còdex continuarien existint. I, efectivament, els còdex han continuat exisitint. Però els llibres han permès moltíssimes coses, com socialitzar la lectura. Ara Internet és una altra revolució”, explica.

      Llambrich creu que amb aquest número s’ha posat de manifest que la revista Kesse “intenta anar més enllà del recull dels articles fets per la gent de la teva localitat, ja que es busquen temes que puguin interessar a tot el món”.

 Accediu a l’entrevista completa