Inici‎ > ‎

Revista KessE

Per adquirir les publicacions del Cercle, us podeu posar en contacte amb: 
info@guillemoliver.com · El preu de cada revista és de 2,5 €

Si vols rebre les novetats de la revista Kesse al teu correu electrònic, subscriu-te aquí

Revista KessE 48

11 de febr. 2015, 13:17 publicada per EM CEHSGO

https://sites.google.com/a/guillemoliver.com/web/Home/revista/_draft_post-1/kesse%2048.jpg 
Gener 2015

    El mes de març de l’any 1989 va aparéixer el primer número del Butlletí del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, el qual, tres anys més tard, passà a anomenar-se Kesse, tot mantenint, tanmateix, la numeració. Han estat 25 anys i 48 números que han tractat els més diversos temes, i en els quals han col·laborat dos centenars llargs d’autors. A tots ells, moltes gràcies.

          Tres articles sobre el teatre al Camp de Tarragona configuren el tema central d’aquest número. Hi trobarem les aportacions de Ramon Llop sobre el grup La Tartrana Teatre-Estudi de Reus, el repàs a la biografia de Ricard Salvat, home de teatre vinculat a les nostres comarques, fet per Martí Rom i, finalment, la caracterització, obra de Francesc Roig, del teatre que es feia al segle XIX a la ciutat de Tarragona.

          Les altres col·laboracions van al fil del que podríem anomenar, si se’ns permet, l’actualitat històrica. Ramon Arnabat i Antoni Valcárcel escriuen sobre, i ens les relacionen  amb noms i cognoms, les víctimes dels bombardeigs franquistes a Tarragona, afegint-nos, així, amb aquesta publicació,  als actes del 75è aniversari de l’acabament de la guerra civil.  L’any 2014 també ha estat el de la commemoració dels 2000 anys de la mort de l’emperador August. Lluís Balart ens fa un exhaustiu estudi de l’estàtua d’aquest emperador ubicada al Passeig Arueològic des de, precisament, l’any 1939. L’auge actual de l’independentisme ha estat estudiat, en una primera aproximació, per Francesc Marco, concretant-lo a Tarragona des de la transicó fins ara mateix. I per últim Sara Espinós fa una crònica de l’exposició Recordant Poetes, dedicada al cafè-galeria que acollí tantes iniciatives culturals entre 1978 i 2003, i que serví, també,  de marc a les reunions del consell de redacció d’aquesta revista. 

          Xavier Ferré, Manel Güell i Pineda Vaquer ressenyen, respectivament, els llibres d’Emili Samper sobre Cels Gomis, de Manel Tarés sobre el règim borbònic a Cambrils, i el de Montserrat Duch sobre la sociabiblitat i la memòria col•lectiva a la Catalunya del segle XX.  

Sumari

El teatre a la Tarragona del segle XIX / Francesc Roig i Queralt

La Tartrana, Teatre-Estudi. Teatre independent des de Reus / Ramon Llop

Ricard Salvat i Ferré Un alçament de llum / Martí Rom

Sang vessada. Les víctimes dels bombardeigs franquistes sobre la ciutat de Tarragona / Ramon Arnabat i Antoni Valcárcel

L'independentisme català a Tarragona (1977-2014). Una primera aproximació / Francesc Marco Palau

L'Estàtua d'August a Tarragona / Lluís Balart Boigues

Recordant Poetes. Una exposició per al record i el descobriment / Sara Espinós Ferré

Ressenyes / Xavier Ferré, Manel Güell i Pineda Vaquer


Revista KessE 47

23 de set. 2013, 3:47 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 25 de febr. 2015, 11:07 ]

 

Setembre 2013
   Amb cert retard tenu a les mans el número 47 de la revista KessE. El gruix de la publicació està format per cinc articles dedicats a la figura de Santa Tecla i a la seva relació amb Tarragona. Amb òptiques diferents, però no pas allunyades del tot, trobareu , a més, dues col·laboracions sobre les festes tarragonines dedicades a la santa. Completa el número, l'article de Judith Urbano que ens reporta el context del projecte de restauració de la catedral de Tarragona encarregat als arquitectes August Font i Elies Rogent a finals del segle XIX.

Meritxell Pérez ens situa la promoció del culte de santa Tecla en el doble marc de la restauració de la seu episcopal de Tarragona entre els segles XI i XII i de la reforma eclesial promoguda des del papat. Qui era, però, santa Tecla ? Anna Rosa Piña destria dos models de dona contraposats, transgressor un i molt més moderat l'altre, sota el mateix nom i la mateixa figura. I és que, seguint l'article següent, el de Brigid Amorós, la vida i la llegenda es confonen en versions diverses d'una i l'altra, segons convingui. Tot just, Eduard Juncosa analitza la llegenda de la bufetada de santa Tecla al rei Pere el Cerimoniós, amb el rerefons de les lluites patrimonials entre els arquebisbes i el poder reial. El frontal de marbre de l'absis central de la catedral de Tarragona , encàrrec de l'arquebisbe Aspàrrech de la Barca, va ser una important eina de difusió del culte a santa Tecla, segons llegim a l'article de Maria Antònia Alsina. Al seu torn, Blanca Gas Sancho s'aproxima a la televiió municipal de Tarragona entre 1985 i 1986 com a revulsiu de les festes majors de la ciutat de Tarragona, en cotrsat amb les de 1963, a les quals Jordi Piqué dedica el seu article.

Sumari

Tecla i Tarragona / Meritxell Pérez Martínez

Tecla d'Iconi versus santa Tecla / Anna Rosa Piña Solé

Santa Tecla, patrona de Tarragona: vida i llegenda / Brigid Amorós Òdena

Santa Tecla i el rei Pere el Cerimoniós / Eduard Juncosa Bonet

El culte a santa Tecla a la Tarragona dels segle XIII: Aspàrrech de la Barca i el frontal de marbre / Maria Antònia Alsina Alsina

Les festes de Santa Tecla de 1985 i 1986: la Televisió Municipal de Tarragona / Blanca Gas Sancho

Les festes de Santa Tecla de l'any 1963. Ara fa cinquanta anys / Jordi Piqué

El Seminari Pontifici i el projecte de restauració no executat de la catedral de Tarragona / Judith Urbano 




KessE 46

8 de maig 2012, 0:49 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 11 de maig 2012, 3:05 ]

Desembre 2011

  El dossier d’aquest nou número de la revista Kesse recull uns quants exemples propers de com algunes institucions i alguns creadors culturals del Camp de Tarragona s’han plantejat aprofitar les noves eines i com han dibuixat un nou panorama que conviu amb les maneres anteriors de fer. Hi trobareu apuntades algunes experiències i estratègies noves de divulgació del coneixement i la cultura. Queda ben clar que també a casa nostra s’han obert noves portes i vies de comunicació.

[...] Recentment, gràcies a l’eclosió del món 2.0 i de les xarxes socials, la tendència ha anat a l’alça i ha propiciat, també, cert grau de participació, en forma de retorn cap a les institucions i als creadors d’opinions, comentaris i crítiques. Cada cop més els usuaris són ja ciutadans 2.0 connectats i coneixedors de les possibilitats d’internet. Per exemple, són ja ben bé capaços de llegir un llibre o un article en una revista impresa, o de recórrer una exposició, i, en acabar, cercar a internet informació relacionada per comentar-la o compartir-la a través del facebook. La realitat és, tanmateix, encara aquesta: som transmediàtics i no només 2.0.  [De l'Editorial]

   
Sumari 

Tinet, una gran revolució ciutadana pionera a Europa / Cinta S. Bellmunt      

El projecte "Capsa de Sabates 2.0" de prop / Francesc Perramon      

Del web al web 2.0. La Biblioteca Pública de Tarragona / Dolors Saumell Calaf, Núria Gondolbeu Solé        

La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l'entorn / Pineda Vaquer   

L'IPHES, un referent en comunicació científica des de la xarxa / Cinta S. Bellmunt   

Les revistes acadèmiques d'accés obert / Jaume Llambrich Brull

Història d'una pel·lícula: Tarragona. Balcón del Mediterráneo (1955-1959) / Jordi Piqué Padró




KessE 45

24 de nov. 2011, 8:35 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 26 de nov. 2011, 5:03 ]

                             Juliol 2011
Hi ha qui l'anomena el vuitè art. El còmic és, a dia d'avui, una manifestació cultural de primer ordre que engloba narració i il·lustració, literatura i arts plàstiques. I, des de
Kesse, hem volgut acostar-nos a aquest món tan actiu, que té la Setmana del Còmic de Tarragona com a marc de referència a les nostres comarques. Així, doncs, en aquest número del Kesse trobareu diferents facetes del còmic a casa nostra. S'enceta amb un estudi sobre la figura de Tintín i les possibles relacions amb una petita escultura romana, es continua amb una breu història dels còmics que s'han fet a Tarragona i es passa a analitzar la revista Delirópolis
, un autèntic referent internacional de l'art seqüencial. I , tot seguit, trobareu unes pinzellades sobre la trajectòria de la Setmana del Còmic de Tarragona.
(Editorial p. 3)







Sumari

Tintin - Tintinnabulum  / Laura Gual, Rita Gual

Vinyetes de Tarragona  /  Ramon Sarlé

Delirópolis : un somni de paper  /  Miguel Villalba Sánchez

Quan la ciutat es vesteix amb vinyetes : la Setmana del Còmic de Tarragona  / Emili Samper Prunera

1811 El setge de Tarragona  /  Marc Pastor i Sanz



KessE 44

12 de març 2011, 4:00 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 12 de març 2011, 10:16 ]

 

Desembre 2010
    L'any 1808 a l'inici de la Guerra del Francès, la ciutat de Tarragona concentrava la capitalitat administrativa, marítima i religiosa i comptava amb una població d'uns 9000 habitants, bàsicament pagesos, pescadors i menestrals. A mida que les accions bèl·liques s'anaven estenen per Catalunya, s'establiren a Tarragona bona part dels organismes militars i de govern de Catalunya, esdevenint de fet la capital del Principat. L'any 1809 capitulava Girona, un any més tard Lleida, i Tortosa a inicis de 1811. Poc després, Tarragona era assetjada per l'exèrcit napoleònic des dels primers dies del mes de maig fins el dia 28 de juny. En els anys posteriors a la retirada napoleònica, amb un esforç gegantí, els tarragonins varen fer renéixer la ciutat de les cendres, però no serà fins a cinquanta anys després del setge quan es començarà a recuperar una certa normalitat social i econòmica.

    Aquest any 2011 es commemora el Bicentenari del setge de Tarragona una commemoració útil i convenient si té com a objectiu difondre la nostra història comuna i serveis per a rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres i per a reinvindicar en el present i en el futur la convivència en pau entre els homes
.

(Editorial p. 3)
 
 
Sumari
 
A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de 1811 / Alfredo Redondo Penas
 
Paràlisi de l'activitat comercial i èxode de la població de Tarragona durant la guerra del Francès / Luís Ballester Baiges
 
Els nobles de la ciutat de Tarragona i la Guerra del Francès / Salvador-J. Rovira i Gómez
 
Rastrejant les petjades de la guerra més cruel / Manel Güell
 
 
 
 
 

KessE 43

10 de març 2011, 2:19 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 15 de nov. 2011, 0:18 ]

 

  
Gener 2010
     El Camp de Tarragona és una regió que té un patrimoni paleontològic de primer ordre, n'és un bon exemple la col·lecció del Triàsic d'Alcover i Mont-ral. En aquest número de Kesse volem fer palesa la riquesa i varietat dels jaciments existents en el que anomenem la Fossa del Camp i les muntanyes de Prades, tot dedicant-los-hi un dossier monogràfic. Per això Àlex Ossó, Joan Cartanyà i Laia Colomer fan una radiografia extensa de les particularitats i singularitats que ens ogfereixen els fòssils documentats a les nostres comarques. Per acabar, a la Miscel·lània, Jaume Massó i Xavier Vall tracten dos aspectes desconeguts del nostre segle XIX, un manuscrot inèdit d'Andreu de Bofarull i la impremta a Reus des d'una perspectiva obrerista.

(Editorial p. 3)
  
Sumari
 
Els fòssils al Camp de Tarragona / Àlex Ossó
 
La recerca paleontològica a la Conca de Barberà i al nord-oest del Camp de Tarragona / Joan Cartanyà
 
El museu municipal d'Alcover i la seva col·lecció paleontològica / Laia Colomer
 
Un manuscrit inèdit d'Andreu de Bofarull . "Apuntes sobre la Revolución de 1868" / Jaume Massó Carballido
 
La impremta a Reus durant la crisi de 1885 des d'una perspectiva obrerista / Xavier Vall
 

KessE 42

20 de març 2010, 12:29 publicada per EM CEHSGO   [ actualitzat el 12 de març 2011, 3:47 ]

 
 
Setembre 2008
 
      En aquest número del Kesse intentarem veure com la geografia urbana de la ciutat de Tarragona i la regió que l'envolta ha anat canviant des dels anys 60 fins avui.
 
     Primer ho farem des d'unaa vessant purament geogràfica, de la mà de Joan Jaume Iniesta, i després ho podrem relacionar des del punt de vista de la planificació urbanístíca dictada des de les esferes polítiques amb l'article de l'Enric Baixeras.
 
     Aquests dos articles els podem contraposar amb el de Juan Albero Celdrán, en què s'analitza l'evolució urbanística de Cartagena en els mateixos anys: d'aquesta manera podrem comprovar els paral·lelismes i divergències entre les dos ciutats mediterrànies, lligades per sempre des de la Història Antiga.
 
      A més a més, hem preparat una miscel·lània que recorre diferents aspectes històrics de la ciutat: els moviments socials a favor de la pau, la visió que tenis Josep Yxart al segle XIX i l'evolució de les sales d'art i assaig entre els anys 60 i 70. Per acabar hi podreu trobar una petita selecció d'obres que tracten la figura del rei Jaume I, enguany que celebrem el 800 aniversari del seu naixement.
 
(Editorial de la p. 2)
  
 
     
Sumari
 
La Costa Daurada, un territori de canvi / Joan Jaume Iniesta Girona
 
Los espacios urbanos de la ciudad de Cartagena y sus procesos de reforma / Juan Alberto Celdrán
 
Encertar la regió de Tarragona / Enric Baixeras i Sastre
 
Tarragona, patrimoni de la pau / Josep Maria Yago
 
Tarragona, al final del segle XIX segons Josep Yxart / Jaume Massó Carballido
 
Les sales d'art i assaig a la comarca del Tarragonès 1967 -1977 / Isaac López Sánchez
 
Bibliografia sobre el rei Jaume I Emili Samper
 
 
 
 
 
 
 

KessE 41

15 de març 2010, 5:57 publicada per SF CEHSGO   [ actualitzat el 28 d’abr. 2010, 14:42 per EM CEHSGO ]

 
 
Setembre 2007
 
 [...]     Fa deu anys que el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver [...], ja va dedicar el monogràfic a l'estat de la literatura catalana al Camp de Tarragona. Ara, quan ja ha passat una dècada i, sobretot, quan la cultura catalana és la convidada d'honor a la Fira Internacional del llibre de Frankfurt, l'entitat ha decidit dedicar el nou número –el 41– de la revista Kesse a revisar els canvis que s'han produït en els últims deu anys en el sector literari i editorial tarragoní. D'aquest número especial, a més, se n'han fet dues edicions: una en català i anglès i l'altra en català i alemany, que es distribuiran a l'estand que el Gremi d'Editors muntarà a Frankfurt.

      La publicació inclou sis articles que analitzen el sector de les lletres des de diferents òptiques: «No donem només importància als escriptors i la literatura, sinó també a tot allò que els envolta, com el món editorial», segons va dir Jaume Llambrich, autor d'un dels treballs i membres del consell de redacció de la revista.

      Rosa Comes, per exemple, se centra en el camp de la gestió cultural i en els avenços que s'han produït en els darrers anys pel que fa al foment de la lectura i a la difusió de la literatura generada des del territori. L'escriptor i director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Adam Manyé, dedica el seu article a la poesia; mentre que la també escriptora Mònica Batet hi analitza el camp de la narrativa. L'article signat per la directora de la biblioteca pública de Tarragona, Roser Lozano, tracta dels lectors i la lectura des de l'òptica de les biblioteques públiques.

     Jaume Llambrich dedica el seu treball al món de l'edició al Camp de Tarragona, centrat, sobretot, en les tres editorials privades que capten el 54% del total de llibres editats al territori: Cossetània, Arola i El Mèdol
.

Extret de la crònica de Carina Filella sobre la presentació del número, publicada al diari El Punt el dia 29 de setembre de 2007
  
 
 
 
Sumari
 
Gestionar la literatura : alguns enfocaments dels darrers anys / Rosa Comes Casas
 
Bones collites de poesia al Camp de Tarragona / Adam Manyé Sardà
 
La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdurar / Mònica Batet
 
Parlem dels lectors : la lectura des de l'òptica de les biblioteques públiques / Roser Lozano
 
El món de l'edició al Camp de Tarragona / Jaume Llambrich
 
Les publicacions del Cercle / Esteve Masalles
 
 
 
 

KessE 40

15 de març 2010, 5:55 publicada per SF CEHSGO   [ actualitzat el 28 d’abr. 2010, 14:44 per EM CEHSGO ]


 
 
Setembre 2006
 
 
       El dossier del número 40 de la revista Kesse està dedicat a les dones treballadores al Camp de Tarragona i porta per títol El treball de la dona. El dossier conté els següents articles: "L’habilitat de triar. Memòria del treball de les dones en el magatzems de fruita seca", de Montserrat Soronellas, Toni Martí i Xisca Martorell; "Molta feina i poc treball. Ideologia pràctica i característiques del treball de les dones", de Jordi Roca; i "Aigua i sabó: quan les dones anaven al rentador", de Dolors Juanpere i Isabel Martínez.

     Amb aquest dossier es pretén no només donar testimoni d’un treball molt poc vindicat en la historiografia, sinó també fer-nos ressò dels estudis sobre la temàtica del gènere que es venen desenvolupant en l’àmbit universitari i centres de recerca locals, i que no sempre tenen l’acollida i l’interès que es mereixen.

        D’altra banda, a la miscel·lània d’aquest número 40 es publiquen els articles "L’oblit de l’anarcosindicalista reusenc Joan Garcia Oliver", de Jordi Martí; "Catalunya, Israel i occident", de Jaume Renyer; i "Alguns reptes mediambientals", de Toni Bara.
  
 
          
Sumari
 
 L'habilitat de triar. Memòria del treball de les dones en els magatzems de fruita seca / Montserrat Soronellas, Toni Martí i Xisca Martorell.

Molta feina i poc treball. Ideologia, pràctica i característiques del treball de les dones / Jordi Roca i Girona.

Aigua i sabó . quan les dones anaven al rentador / Dolors Juanpere i Isabel Martínez

L'eco dels passos, quan el seny esborra la rauxa. L'oblit de l'anarcosindicalista reusenc Joan García Oliver / Jordi Martí Font

Catalunya, Israel i Occident / Jaume Renyer Alimbau

Alguns reptes mediambientals / Toni Bara

 

Text complet del número

  

KessE 39

15 de març 2010, 5:11 publicada per SF CEHSGO   [ actualitzat el 28 d’abr. 2010, 14:45 per EM CEHSGO ]

 
 Agost 2006
 
      Fa uns mesos el Consell de Redacció de la revista va debatre la possibilitat de dedicar un número al Pla Cultural que s’està coent en estos moments a Tarragona. I ens va semblar una bona idea, sobretot quan fa sis anys des del Kesse interpel·làvem directament als Grups Municipals sobre la necessitat de redactar-ne un.

     Amb tot, esta vegada ens ha paregut molt més interessant i adequat sumar-nos al debat i a la deliberació que s’està realitzant. I és per això que vam demanar a diferents tècnics i agents culturals de Tarragona que ens diguessen què en pensen tot fent una valoració del fet cultural tarragoní, una valoració que ens aproximés a la situació que gaudeix i pateix la ciutadania.

      Cal destacar la sinceritat i la professionalitat de les opinions expressades pels autors dels diferents articles: Marta Borrego, Joan Cavallé, Antoni Laporte, Nei Torrell i Lluís Vives.

      Finalment, per donar una visió de conjunt, s’acaba demanant l’opinió del Grups Polítics Municipals amb representació a l’ajuntament, i es fa mitjançant un qüestionari que tracta aspectes concrets que s’han anat desgranant al llarg dels articles. Cal dir que, a la seva manera, també s’han mullat, i de valent, responent de manera directa interrogants culturals ben presents com, per posar un parell d’exemples, la futura funció de la fàbrica de la Chartreuse o el paper de l’administració pública en el dia a dia de la cultura a Tarragona. [...]
 
Extret del blog El Basar de les espècies  21 juliol 2006
  
 
Sumari
 
 
El Pla Cultural de Tarragona / Antoni Laporte i Marta Borrego
 
Els problemes de la cultura a Tarragona / Nei Torrell
 
Consideracions sobre el present i el futur de la cultura a Tarragona / Joan Cavallé
 
El patrimoni arqueològic de la ciutat de Tarragona
 
La crisi de les arts plàstiques a Tarragona / Lluís Vives
 
Qüestionari adreçat als grups polítics municipals
 
 

1-10 of 47